Max Weber Die sozialen Gründe des Untergangs der antiken Kultur, (1896).

En el seu assaig «Les causes socials de la decadència de la Cultura Antiga», per argumentar el raonament sobre la decadència de la ciutat Max Weber fa servir una frase de Plini: “Latifundia perdidere Italiam”.

Maximilian Carl Emil Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnich, 14 de juny de 1920). Filòsof, economista, jurista, historiador i sociòleg alemany

L’argumentació del savi alemany és com segueix. Parteix  del caràcter esclavista de la societat antiga que crea una determinada estructura social, concentració de riquesa en poques mans i regressió del treball lliure.

La societat antiga va crear els mecanismes de reproducció de la seva base econòmica: la guerra de cacera d’esclaus. Aquestes contínues guerres expansionistes contra pobles bàrbars proveïen al territori imperial de mà d’obra abundant i barata que nodria les  grans explotacions dedicades a l’obtenció de rendes mitjançant la producció de bens agrícoles.

Aquest procés de massiva introducció de la mà d’obra esclava arruïnà als petits propietaris lliures que no podien competir amb els preus imposats pels grans terratinents als mercats, amb la qual cosa el petit propietari, el soldat – ciutadà que va fer poderosa a Roma, va anar desapareixent i engrossint les files d’una nova classe: el lliure no propietari que tindrà com o úniques sortides el colonat o l’exèrcit.

Així, el gran propietari d’esclaus es va convertir en el suport econòmic de la cultura antiga.

Però en un moment donat, entre Tiberi i Trajà, les fronteres de l’Imperi es van estabilitzar i es van aturar les guerres de conquesta i, amb elles, la font de proveïment de mà d’obra barata per a les grans finques esclavistes.

Aquest fet és fonamental perquè obligarà a transformar l’organització del treball. Aquesta transformació va anar en la direcció de subsistir l’esclau de l’ergàstul per l’esclau “casatus”, és a dir, dotat d’un “peculium” i amb capacitat de formar una família. Mentre, paral·lelament, l’antic “colonus”, home lliure, era subjectat a la gleva, lligat al seu lloc de treball, mitjançant un canvi jurídic al qual va contribuir la reorganització fiscal de Dioclecià.

Aquestes transformacions ¿com van afectar a la ciutat antiga?. Al substituir-se l’organització del treball esclavista pel treball “servil”, les grans propietats van perdre la capacitat de produir pel mercat i es van anar convertint en centres econòmics autàrquics  (les vil·les que ens descriu Pal·ladi) amb la qual cosa es va trencar l’antiga relació orgànica entre la ciutat i el camp (intercanvi de manufactures per bens agrícoles).

A aquest fet s’hi afegeix que les grans propietats agrícoles cauen fora del control administratiu municipal, conquesta de la classe possessora agrícola que cada cop tenia més influència en l’aparell estatal.

Juntament amb tot això, s’ha de tenir en compte per analitzar la decadència de la ciutat, la política financera estatal. L’Estat cada cop més va buscar el seu aprovisionament fora del mercat lliure amb la qual cosa s’impedia la formació de capitals i, per tant, d’una classe burgesa.

Així, quan arribem a l’època carolíngia, la ciutat ha desaparegut, no existeix un concepte jurídic i administratiu. La societat s’ha tornat pagesa.

En resum, segons Max Weber, les causes de la decadència de la ciutat antiga són principalment dos. En primer lloc, el canvi en l’organització del treball (el pas de l’esclavisme al colonat) que provoca l’autarquia econòmica de les grans propietats, les quals, donat que controlen l’aparell estatal, aconseguiran la independència administrativa en front les ciutats.

Em segon lloc, la política financera estatal que va tendir a limitar i reduir la circulació monetària provocant que la ciutat perdés la seva base econòmica (relació camp – ciutat), la seva funció administrativa (fiscalització d’un territori) i els seus medis d’intercanvi (el capital), en definitiva, que perdés el seu sentit en una nova formació social, la medieval, essencialment pagesa.

Textos de Max Weber: http://www.zeno.org/Soziologie/M/Weber,%20Max