La decadència de la ciutat antiga (5): Santos Mazzarino

Santos Mazzarino: Aspetti sociati del quarto secolo (1951) Aquesta obra de Mazzarino està dedicada a matisar i reestudiar amb rigor alguns tòpics del Baix Imperi. Pel tema que a nosaltres ens interesa aporta nous conceptes i dades molt interessants. Mazzarino engloba la problemàtica de la ciutat al Baix Imperi dins una temàtica més general que…

La decadència de la Ciutat Antiga (4): André Piganiol

André Piganiol: L’Empire Chrétien (325-396),1947. En la seva obra sobre l’Imperi Cristià, Piganiol no dedica un capítol específic al tema de les ciutats. Ara bé, tracta el tema tangencialment al parlar del comerç, els impostos i els decurions.   André Piganiol. Historiador francès (1883-1968) Per parlar de la ciutat al Baix Imperi, Piganiol posa l’exemple…

Model teòric d’evolució social a partir de les restes arqueològiques: l’Empordà des del Bronze Final a la Colonització Grega

Publico avui un escrit de l’any 1986 realitzat a l’inici de la meva recerca sobre la transformació del paisatge empordanès entre el Mon Antic i l’Edat mitjana. L’objectiu d’aquesta recerca era establir un model teòric que permetés explicar la transformació social a partir de les restes arqueològiques. Per facilitar la tasca m’havia centrat en una…

La decadència de la Ciutat Antiga (2): Max Weber

Max Weber Die sozialen Gründe des Untergangs der antiken Kultur, (1896). En el seu assaig «Les causes socials de la decadència de la Cultura Antiga», per argumentar el raonament sobre la decadència de la ciutat Max Weber fa servir una frase de Plini: “Latifundia perdidere Italiam”. L’argumentació del savi alemany és com segueix. Parteix  del caràcter…

Un exemple de transformació social: el NE de la Península Ibèrica des de la colonització focea fins al segle III dC.

En aquest post reflexiono sobre el s diferents processos de transformació social que va viure el territori de l’actual Catalunya com a conseqüència de la colonització grega i la conquesta romana. Els grecs massaliotes van fundar la ciutat d’Emporion motivats per causes que desconeixem, cercant uns objectius que no tenim encara clars del tot. La…

Honestiores, humiliores y el fin de la polis mediterránea

A mediados del siglo II dC. surge la distinción jurídica entre honestiores y humiliores. Con esta distinción, la población del Imperio Romano queda dividida, de iure y no solo de facto, en dos grupos diferenciados, los que poseen privilegios y los que no los poseen. En el Bajo Imperio esta distinción jurídica se traducirá en…