Manel Miró, març 2007.
IDENTITAT I PATRIMONI: NOVES ICONES TURÍSTIQUES PER UNA COMARCA DINÀMICA
La comarca del Ripollès té com a atractius turístics més coneguts la “Vall de Núria” i l’estació de esquí Vallter 2000 però també disposa de recursos amb un gran potencial vinculats a la important tradició històrica que arrenca amb Guifré el Pilós, fundador de la dinastia comtal de Barcelona i fundador dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. A aquest fet cabdal de la història de Catalunya cal afegir-hi la llegenda dels Nou Barons de la Fama i d’Otger Catalò que fan el seu jurament a Montgrony; la conversió de Ripoll en el panteó de la casa comtal de Barcelona; les figures extraordinàries de l’abadessa Emma que dirigí el primer cenobi femení de Catalunya i de l’abat Oliba que va fer del monestir de Ripoll un dels més importants focus culturals del seu moment; el mite del Comte Arnau, lligat estretament al monestir de Sant Joan de les Abadesses i a la Renaixença. Tots aquests arguments han fet que les terres del Ripollès hagin estat considerades tradicionalment com el bressol de Catalunya.
A més a més cal recordar que el Ripollès, i de manera molt especial el Monestir de Ripoll, van ser un dels destins predilectes dels primers turistes culturals del país. Viatgers curiosos, intel·lectuals i artistes com Lluís Domènech i Montaner, Gaudí o Verdaguer, que a finals del segle XIX van aprofitar la incipient xarxa ferroviària per viatjar en busca dels orígens de l’art català.
D’aquestes grans línees interpretatives, se’n deriva el projecte TERRA DE COMTES, que té per objectiu principal posar en valor, des d’una perspectiva turística sostenible, el patrimoni cultural i natural del Ripollès, tangible i intangible, vinculat a la idea dels orígens de Catalunya.
UN NOU ESCENARI FAVORABLE PEL TURISME CULTURAL
Actualment a la comarca del Ripollès trobem dos factors que poden afavorir el desenvolupament d’un nou impuls a la activitat turística. Per un banda, la crisis de la indústria tèxtil fa necessària la busca de nous jaciments de treball i, per una altra, el creixement que ha experimentat a Europa la demanda turística amb objectius culturals en un sentit ampli. Una demanda que el tipus d’experiència que més valora és la pràctica d’activitats en família relacionades amb algun aspecte de descobriment del paisatge, la naturalesa o la història.
Per aquesta nova demanda, el Ripollès disposa de nombrosos recursos com el seu paisatge, els seus monuments, la seva història, els seus camins, la seva gastronomia però també disposa d’una realitat molt valuosa, la notorietat com escenari emblemàtic que és de la història catalana. Es a dir, el Ripollès no és un lloc desconegut per la pràctica cultural, sinó que l’hauríem de batejar en aquests moments com un destí “adormit”, un destí que necessita un projecte per aprofitar l’oportunitat que li brinda la conjuntura actual, que faci possible convertir i posicionar El Ripollès en una destinació diferenciada, sostenible i competitiva amb una oferta turística diferenciada i innovadora.
LES CLAUS D’UNA APOSTA DECIDIDA PER AL TURISME CULTURAL
“Terra de Comtes” planteja una renovació integral de la imatge del Ripollès com a destí turístic, objectiu que es podria assolir gràcies a un Pla de Dinamització de Producte Turístic. Aquesta renovació es basarà en els següents elements:
- Un concepte d’interpretació innovador pel destí vinculat a la tradició històrica de la comarca.
- La generació de nous atractius relacionats amb el patrimoni de temàtica medieval.
- La recuperació de recursos i entorns.
- L’estructuració dels recursos i la seva presentació a les diferents tipologies de públics que integren el mercat del turisme cultural (des dels apassionats fins als ocasionals).
- La qualitat mediambiental i de servei incidint en la sensibilització ciutadana i la formació continua dels professionals del turisme.
- Una estratègia de comunicació ambiciosa.
- El consens per una gestió integrada dels recursos.
LA RECERCA D’UN CONCEPTE D’INTERPRETACIÓ INNOVADOR
Ja hem dit com el Ripollès és un territori marcat històrica i llegendàriament per la tradició comtal, on els testimonis de la memòria tangible (monestirs i esglésies romàniques) i la intangible (història, mite i llegenda) es conjuguen en el marc d’una extraordinària bellesa paisatgística.
Hem vist també com tots aquests recursos es poden relacionar amb tres personatges – símbol dels orígens de Catalunya (Guifré, Arnau i Cataló).
Un cop, establerts els tres vèrtexs de la nova oferta turística del Ripollès, el que calia ja era trobar un concepte paraigües que els integrés tots tres i permetés caracteritzar i singularitzar aquesta nova oferta.
Els requisits que havia de cobrir el concepte integrador eren:
- Suggerir un espai turístic, un territori, no un monument.
- Suggerir un espai turístic singularitzat pels orígens de Catalunya.
- Suggerir una experiència intensa d’interpretació dels recursos.
- Suggerir la idea d’estada no només d’excursió.
Per tot això, es va proposar el concepte:
TERRA DE COMTES – Viatge als orígens de Catalunya
En aquest concepte la frase “TERRA DE COMTES” funciona com a concepte operatiu, és a dir, allò que es va a visitar (una oferta de turisme cultural integrada per múltiples productes), i la frase UN VIATGE ALS ORIGENS DE CATALUNYA funciona com a concepte clau d’interpretació, és a dir, l’especificitat temàtica d’allò que es va a visitar.
Per una banda, la frase “Viatge als orígens de Catalunya” potencia la idea de consum turístic i suggereix una experiència de recorregut per diversos llocs més que únicament a un. Per l’altra, el concepte “Terra de Comtes” a més a més de significar temàticament el producte, també reforça la idea d’una experiència turística oberta i dinàmica.
LA GENERACIÓ DE NOUS ATRACTIUS RELATIUS AL PATRIMONI VINCULAT ALS ORÍGENS DE CATALUNYA
A banda del nom del producte global, és necessari caracteritzar els diferents components de Terra de Comtes amb la finalitat de generar un nom identificable i que sigui de fàcil aplicació en els diferents suports per a la comunicació, el que s’anomena nom d’experiència, és a dir, el nom que suggereix el tipus d’experiència i la temàtica que es desenvolupa a partir de l’adequació dels diferents recursos que configuren TERRA DE COMTES.
D’una banda, els elements que es proposa que configurin TERRA DE COMTES són de tres tipus:
| Centres d’interpretació |
|
| Monuments visitables |
|
| Rutes temàtiques |
|
LA RECUPERACIÓ DE RECURSOS I ENTORNS
Una de les estratègies interpretatives bàsiques comú als tres indrets serà la de donar vida als espais, els objectes, els paisatges, omplir-los de color, d’olor, amb l’objectiu d’establir una relació emocional entre els visitants i els monuments i els paisatges històrics.
Per tot això, els criteris que s’han utilitzat són:
Allunyar-se de les generalitzacions: cada indret té una història que li és pròpia. Els components de Terra de Comtes s’han de centrar en la “micro història”, en la història d’allò que va succeir a cadascun dels indrets, en la història del seu descobriment, dels personatges i els fets que històricament o per tradició li han estat vinculats.
Explicar històries properes: una de les dificultats que normalment comporta la presentació d’una història llunyana en el temps és l’absència d’un vincle emocional entre aquesta i el visitant. Aquesta dificultat es veurà augmentada si, a més, els discursos de presentació utilitzen un llenguatge corporatiu. Per això, en els components del Terra de Comtes, el discurs de presentació utilitzarà un llenguatge proper.
L’experiència memorable, reforçar el caràcter simbòlic dels monuments: Al tractar-se de llocs on es barregen història i llegenda podríem dir que són màgics, amb un fort simbolisme, es tractarà mitjançant els dispositius interpretatius de reforçar aquest “poder simbòlic” que els hi és inherent.
No confondre la història i la llegenda: Si com ja hem dit amb anterioritat el patrimoni lligat tant a Guifré com a Arnau inclou tant el que podem anomenar “recursos històricament documentats” com “recursos acceptats com a verídics per la tradició popular” no hem de caure en l’error de confondre al visitant, és a dir, d’intentar presentar com a històrics fets que no ho són o que no sabem si realment ho són.
Mínima intervenció: Els criteris d’intervenció als tres llocs no seran intervencionistes, és a dir, per a cadascun dels llocs es projectarà un equipament interpretatiu on es podrà abordar les pròpies històries dels llocs oferint al visitant les pautes per a comprendre i experimentar tot el sentit que ells posseeixen sense intervenir directament en els testimonis de la memòria. Així, al Santuari de Montgrony es projectarà un equipament museístic, en el cas del Monestir de Ripoll s’intervindrà a la sala que comunica el claustre amb l’Ajuntament i al Monestir de Sant Joan de les Abadesses s’instal·larà una exposició al Palau de l’abadia. En alguns casos els visitants podran decidir, després de veure l’exposició, si desitgen visitar els monuments sols, acompanyats per un guia intèrpret o mitjançant una àudioguia.
Sostenibilitat: Les intervencions que es faran als tres llocs s’intentaran ajustar al màxim als criteris de sostenibilitat (ambiental, econòmica i social); per així poder garantir un futur millor per la nostra comarca.
Accessibilitat per a tots els públics: Les intervencions que es faran als tres llocs es realitzaran tenint en compte les necessitats de tots els públics però en especial el de les persones discapacitades.
UNA IMATGE PER UN NOU DESTÍ TURÍSTIC
Una bona manera de començar a visualitzar el projecte TERRA DE COMTES és dotant-lo d’una imatge corporativa, per això es va realitzar dissenyar el logotip que acompanya al nom TERRA DE COMTES per tal de proposar una primera imatge visual de la futura oferta de Turisme Cultural del Ripollès.
En la recerca per trobar una imatge suggerent i significativa es van tenir en compte que l’especificitat de TERRA DE COMTES es basa en la contraposició de dues figures: el comte bo (Guifré) i el comte dolent (Arnau) que simbolitzen la llum (la recerca del bon govern) i l’ombra (el mal govern) del món medieval, representen també la bondat (les fundacions monàstiques) i la maldat (les aparicions malèfiques de l’Arnau).
Aquesta contraposició va portar a decidir que un element central de la imatge de TERRA DE COMTES havia de ser la idea de dualitat.
El segon component important per la definició de la imatge de TERRA DE COMTES òbviament havia de ser el món medieval entès en un sentit ampli però alhora recalcant dos aspectes:
- El poder feudal
- La presència de l’Església.
L’element central del logo està inspirat en un element que simbolitza el poder a l’Edat Mitjana, el pom, és a dir, la combinació de la Creu i l’Orbe. El pom va ser utilitzat pels reis des de temps de Carlemany i apareix en moltes representacions del nen Jesús. Simbolitza el poder universal i el triomf del cristianisme sobre la Terra. Per tant, tot i que no es tracta d’un símbol estrictament comtal l’hem escollit per altres virtuts semàntiques, com ara la seva clara identificació amb l’Edat Mitjana i el Poder Feudal. El símbol per excel·lència del poder comtal és l’espasa, una icona poc adient avui en dia per a un producte turístic cultural i sostenible.
D’altra banda, la idea de dualitat queda expressada en la contraposició de les dues R, l’única lletra que comparteixen els noms d’Arnau i Guifré:
La senzillesa de la seva iconografia que fa que sigui fàcilment memoritzable, la forta càrrega semàntica del seu significat que el converteix en un símbol, la versatilitat de la seva forma que fa que sigui fàcilment adaptable a qualsevol aplicació, l’afortunada estètica de la seva composició que el fa agradable a la vista, tot plegat són arguments a favor de la seva conveniència com imatge visual de TERRA DE COMTES.
EL CONSENS PER UNA GESTIÓ INTEGRADA DELS RECURSOS
L’aposta per una estratègia de desenvolupament turístic compartida per les diferents administracions de la comarca i el diferents actors del sector privat és el punt de partida per a la futura creació d’una organització comuna i integrada de gestió de l’espai turístic comarcal. La recerca del consens en aquesta qüestió serà una de les principals tasques de la gerència del Pla de Dinamització Turística del Ripollès.
Aquesta gerència s’instal·larà físicament a les dependències del Consorci Ripollès Desenvolupament del qual dependrà operativament. Per garantir l’èxit de la implementació d’un projecte complex com és el Pla de Desenvolupament Turístic del Ripollès caldrà la contractació d’una gerència altament qualificada en l’àmbit del turisme cultural.
Els camps principals d’actuació de la gerència seran tres: coordinar les actuacions de les diferents administracions, supervisar el calendari i controlar la qualitat de les actuacions i generar una sinèrgia que faci que els objectius del Pla de Dinamització es perllonguin en el temps més enllà del propi pla. En aquest sentit, un cop finalitzat el Pla de Dinamització està prevista la creació d’un organisme encarregat de gestionar l’espai turístic del Ripollès.
Raining Stones 