Començo avui una sèrie de posts dedicats al tema de la decadència de la ciutat antiga. Cada post consisteix en una ressenya crítica del que sobre el tema han publicat alguns dels més influents historiadors des de mitjans del segle XIX. Sempre que sigui possible afegiré un link per accedir als texts originals als que fa referència el post. L’objectiu de la sèrie és posar en evidència un fet conegut, la interpretació del passat gairebé sempre acaba esdevenint una reflexió sobre problemes i debats contemporanis dels historiadors.
Fustel de Coulanges, La Cité Antique (1864)
Fustel de Coulanges, historiador francès (1830-1889)
Al seu llibre La Cité Antique, Fustel de Coulanges estudia la ciutat con un ens polític, tal i com l’havien considerat els pensadors clàssics. En cap moment parla d’urbanisme, topografia o economia. Per a ell la ciutat és principalment un sistema d’organització política, per això es limita a estudiar les institucions ciutadanes.
Des d’aquesta perspectiva analitza la gènesi, la maduració i la decadència del que ell considera la ciutat antiga, que no és altre cosa que la polis, la ciutat-estat.
En front de la concepció materialista de la Història que Marx i Engels estaven desenvolupant i divulgant per l’Europa de la segona meitat del segle XIX, Fustel refusa implícitament la idea de que la lluita de classes sigui el motor de la història i que el mode de producció de la vida material condicioni o determini el caràcter general dels processos de la vida social, política i espiritual.
Fustel escriu “La Ciutat Antiga” guiat per una idea de fons: la religió és l’únic que ens permet explicar i entendre les institucions de la ciutat antiga i la seva evolució.
Així doncs, la decadència de la Ciutat Antiga s’explicarà per la decadència, és a dir, la manca de credibilitat, de la religió antiga (el paganisme clàssic).
La decadència comença amb l’inici de l’expansió romana, la qual va destruir el règim ciutadà oriental, va fomentar la urbanització i el règim municipal a Occident, al mateix temps que la pròpia ciutat de Roma experimentava una transformació passant de ser una ciutat de patricis i clients als principis de la República a un estat plurinacional un cop Caracal·la promulgués el seu famós edicte.
En resum, l’expansió romana va provocar la decadència de la ciutat com a organisme polític, no com a entitat urbanística i administrativa, i en el fons d’aquesta transformació de la ciutat Fustel situa la religió, la pèrdua de significat de la religió antiga que provoca la decadència de les institucions ciutadanes i del mateix Estat romà que només podrà ser salvat per una nova religió, el cristianisme, la qual, però, al mateix temps que ajudarà a mantenir l’estructura imperial, destruirà les bases de la ciutat antiga i assentarà les del món modern que, per a Fustel de Coulanges, no són altres que el descobriment de l’individu i de la idea de llibertat individual.
El text de La Cité Antique es pot trobar a:
Raining Stones 