L’objectiu d’aquest pla és realitzar una llista exhaustiva (checklist) de totes les decisions que cal prendre abans d’obrir al públic el Castell de Montsoriu i proposar les diferents alternatives possibles de cara a que el Patronat del Castell de Montsoriu pugui prendre les decisions en base a una informació detallada i a unes propostes raonades. Seran suficients els aparcaments previstos? On s’ha d’ubicar la venda d’entrades? Caldrà que hi hagi un restaurant a dalt del castell? Quina és la inversió necessària per a l’adequació interpretativa? Com es resoldrà l’accés al castell? Quant costarà el preu de l’entrada? Hi haurà visites guiades? Són tantes les decisions a prendre que és fàcil perdre’s en un maremàgnum de preguntes. Per tal d’evitar-ho cal, en primer lloc, saber quines són les qüestions que cal resoldre i, en segon lloc, en quin ordre cal fer-les. La nostra experiència ens diu que tots els aspectes a tenir en compte a l’hora d’obrir al públic un monument es poden agrupar en aquestes 7 grans qüestions ordenades tal i com apareixen en aquesta llista. I el primer de tot que cal decidir és, si se’m permet el símil futbolístic, en quina lliga creiem que ha de jugar el Castell de Montsoriu: internacional, nacional, local? Doncs totes les decisions que caldrà prendre vindran condicionades per aquesta primera decisió… Com deia Bernat Desclot, el Castell de Montsoriu és de los més bells i nobles del món. I això ho va dir abans que Bernat II de Cabrera i fes les grans obres que podem contemplar avui en dia, imaginem que hagués dit si les hagués arribat a conèixer. Avui en dia possiblement no hi ha ningú que dubti que el Castell de Montsoriu, si no del món, sí que és un dels millors Castells de Catalunya. I encara ho serà més després de les obres de restauració que s’hi estan duent a terme. Si bé no hi ha dubte de la qualificació també és cert que el Castell de Montsoriu és actualment irrellevant des d’una perspectiva de promoció del territori en el que està enclavat. Hom pot creure que Montsoriu per la seva història, per la seva càrrega simbòlica, per la monumentalitat de les seves restes, per la bellesa de l’entorn que l’envolta, per la seva ubicació a peu del Montseny i prop de la Costa Brava, per la seva bona comunicació, cal que sigui considerat un dels millors castells de Catalunya. En aquest sentit, cal pensar que l’obertura de Montsoriu dotarà a Catalunya d’un nou atractiu turístic cultural de primer nivell que caldrà integrar dins la Ruta del Naixement de Catalunya promoguda per la DG de Turisme de la Generalitat. Malauradament el 2007 el castell no reunia les condicions de visita que s’exigien per a formar part de la ruta, entre elles les de disposar d’un servei d’atenció al públic obert durant tot l’any. Pel que fa a la Comarca de la Selva i la zona del Montseny – Guilleries, Montsoriu ja és una de les icones més representatives de la comarca i de la seva història marcada fortament per l’empremta dels vescomtes de Cabrera. Però l’obertura al públic del Castell de Montsoriu pot representar un salt endavant de qualitat per al turisme comarcal i una oportunitat per a entrar dins el club dels principals atractius turístics de la marca turística Costa Brava – Pirineu de Girona. Un cop establerta la definició estratègica i conceptual del Castell de Montsoriu com a monument visitable de rellevància nacional caldrà passar a la definició dels públics objectiu del monument. Aquesta darrera qüestió és molt important doncs haurem de conèixer quina serà la capacitat màxima de càrrega del castell de Montsoriu, és a dir, el nombre màxim de visitants que pot acollir el monument de manera simultània i quin serà el llindar mínim de visitants que permetrà la sostenibilitat econòmica del monument. Haurem de preveure segurament dos escenaris principals: Una freqüentació moderada en temporada baixa en la que el públic principal seran grups organitzats d’escolars i excursionistes. Una freqüentació alta o molt alta en moments puntuals de l’any en que els serveis es podrien veure desbordats si no hi ha una bona previsió. Només si coneixem les necessitats, els gustos i els interessos dels nostres usuaris podrem intentar satisfer-los. Com ho farem? En primer lloc, considerarem de les conclusions del Pla de Marketing de la Ruta del Pirineu Comtal que vam realitzar l’any 2007 per encàrrec de la Direcció General de Turisme de la Generalitat, on ja s’establia una segmentació de públics objectiu per a monuments de les característiques similars al Castell de Montsoriu. En segon lloc, contrastarem aquestes conclusions amb les dades disponibles actualment de consum cultural que proporciona el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb les dades de l’Observatori de Turisme de Catalunya i amb les dades disponibles de consum turístic i cultural a la zona del Montseny – Guilleries. Aquesta definició ha de donar resposta a tres qüestions clau: Determinar les tipologies de consum per tal de poder definir els serveis que caldrà proveir (infraestructures de serveis i prestació de serveis). Establir la segmentació de públics per tal de poder definir una estratègia de comunicació. Pronosticar un determinat nombre de visitants per tal de poder establir els nivells de freqüentació i diferents hipòtesis d’ingressos. Un cop haurem determinat els segments de públic, el volum de visitants i les tipologies de consum podrem passar ja a definir les necessitats i el dimensionament de les infraestructures de serveis i de la prestació de serveis. Quants metres quadrats calen per a la recepció o els lavabos? On hem d’ubicar la venda d’entrades? Quantes places d’aparcament calen? On pararan els autobusos? Caldrà un espai per activitats didàctiques? Es faran bodes? Cal que hi hagi un restaurant o un bar? L’equip de treball estudiarem les diferents possibilitats, analitzarem pros i contres, cercarem possibles incompatibilitats per tal de proposar finalment una estructura de serveis coherent i sostenible, adaptada a les possibilitats reals del Patronat. Em preocupa molt una qüestió. Si finalment els aparcaments es fan molt allunyats del castell caldrà ser molt curosos en resoldre de quina manera es farà el transport dels visitants fins a dalt el castell, doncs hi ha dos riscos evidents: D’una banda, si el sistema no és capaç d’absorbir els fluxos en els moments d’alta freqüentació això pot derivar en una mala imatge del monument. D’altra banda, cal evitar el “síndrome del trenet de la costa” del qual en tenim masses exemples a Catalunya, que també derivaria en una mala imatge del monument. Un cop es tingui clara la segmentació de públics i l’estructura d’ubicació i prestació de serveis és el moment de passar a una altre qüestió molt important que és la “museïtzació” del monument. De l’encert en aquesta qüestió dependrà en gran mesura la satisfacció de l’experiència dels visitants que és, recordem-ho, la millor estratègia de comunicació possible doncs un visitant satisfet esdevé sempre el millor agent comercial. Massa sovint avui en dia quan es planteja aquesta qüestió es pensa que si volem que un monument sigui atractiu cal omplir-lo de màgia tecnològica , espais audiovisuals, escenografies impactants… Certament, moltes d’aquestes tècniques expositives, ben emprades, es tradueixen gairebé sempre en una millor comprensió del monument i si, a més a més, aconsegueixen establir un vincle emocional entre visitant i monument aleshores l’èxit és complert. El problema, però, és que aquestes tècniques són sempre molt costoses i no sempre es disposa dels diners per a poder fer la inversió o del nivell d’ingressos necessari per a garantir-ne el manteniment. No estic dient que la tecnologia no sigui útil, de fet, nosaltres estem ara mateix treballant en un dispositiu GPS de visita per al castell de Montsoriu sinó que cal avaluar quins són els sistemes expositius realment necessaris i evitar una “sobremuseïtzació” del monument, evitar sobretot el “síndrome de la casa de nines” que fa que el monument es converteixi en un simple contenidor de dispositius expositius, com ha esdevingut al castell de Gardeny on s’ha convertit una entrada en una cúria i s’ha instal·lat un campament templer dins una sala gòtica. En aquest sentit a Stoa fem servir les tècniques de la interpretació del patrimoni, adaptant aquesta metodologia d’origen anglosaxó a la realitat i les necessitats mediterrànies. Partim de les següents premisses: coherència entre continent i contingut, fugir de les generalitzacions explicant històries properes, habilitar espais i dispositius d’interpretació on cada visitant trobi la seva pròpia experiència. Un dels objectius d’aquest apartat és també fer una estimació de la inversió necessària per a la museïtzació del castell. Des del punt de vista dels recursos humans, el Pla d’Obertura del Castell de Montsoriu ha de detallar: a) Quants llocs de treball calen tant per a la gestió i administració del monument com per a la prestació dels serveis d’atenció al públic establerts prèviament. b) Quins perfils professionals són els adients per a cada lloc de treball. c) Quantes persones seran necessàries per a cobrir el llocs de treball en funció dels horaris d’obertura que s’estipulin. Una qüestió clau en aquest àmbit que s’haurà de detallar també és quins serveis es prestaran directament des de l’ens que gestioni el monument i quins serveis hauran de ser externalitzats. Per a resoldre aquesta qüestió caldrà valorar el següent punt del Pla. Pel que fa a la gestió del castell de Montsoriu com a monument visitable cal prendre una sèrie de decisions: Serà el Patronat qui contracti al personal necessari per a la gestió, administració, manteniment i prestació de serveis d’atenció al públic? Caldrà crear un ens de gestió operativa nou que depengui del Patronat? Si és així ¿Quina és la figura jurídica més adient? S’ha d’externalitzar la gestió del monument? Externalitzar-ho tot? Una part? L’equip redactor proposarem una sèrie d’alternatives per a que el Patronat triï la més adient. Finalment, un cop s’hagin pres totes aquestes decisions caldrà passar la proba del 9, és a dir, caldrà posar en una taula de càlcul les hipòtesis de nombre de visitants, les diferents modalitats d’ingressos, les despeses de funcionament, les d’explotació, els costos de personal i veure quin és el resultat. Aquest càlcul ens permetrà: a) Determinar els preus dels diferents serveis de pagament que es prestaran als visitants. b) Ajustar els costos de personal adaptant els horaris i els calendaris d’obertura. c) Conèixer el llindar de visitants mínim per aconseguir el punt d’equilibri que garanteixi la sostenibilitat del projecte.